Els Joglars néixen públicament l’octubre de 1962 al Palau de les Nacions de Montjuïc (Barcelona) amb Albert Boadella, Carlota Soldevila i Anton Font. Boadella ha estat el fil conductor d’Els Joglars fins a l’actualitat i són ja 30 els espectacles de creació pròpia i 40 anys d’activitat continuada els que configuren la història de la companyia. Les arrels mímiques que caracteritzaven el teatre en els seus inicis van evolucionar cap a un estil més tradicional mantenint, en tot moment, l’interès per reflectir la societat viscuda en l’època de cada espectacle Més enllà dels propis espectacles Els Joglars han participat en la realització de 8 sèries televisives, 2 curmetratges i un documental a l’entorn de la figura de l’anarquista Durruti. En un càlcul aproximat sobre l’activitat de la companyia poden esmentar-se, a tall de curiositat, les xifres següents: més de 4.500 actuacions en més de 300 poblacions, en més de 20 països i en més de 90 festivals.

Actualment Els Joglars commemoren el seu 40 aniversari presentant La trilogia, composta per les tres darreres obres, Ubú president (1995), La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla (1997) i Daaalí adaptades i renovades per l’ocasió i interpretades de forma consecutiva pel mateix equip d’actors de la companyia i protagonitzades per Ramon Fontserè.

LA TRILOGIA

Les obres que presentem no són exclusivament la descripció de tres personalitats diferents, signifiquen també en conjunt una visió dels costums, contradiccions, vulgaritats o genialitats que afecten a la gent d’aquest racó del Mediterrani.

Algú que desconegués el nostre territori podria, a través d’aquesta trilogia, fer-se una idea global d’alguns trets fonamentals que el caracteritzen. No per això, cal parlar de característiques tan excepcionals com per a necessitar codis d’accés ni justificar vel·leïtats ètniques, perquè en el món occidental avui tothom posseeix una voluntat igualitària realment lloable, amb molt bons resultats pel que fa referència a l’objectiu de la clonització general.

Els elements que configuren la vida quotidiana d’aquest país s’han uniformitzat de tal manera, que només en el terreny dels deliris trobem algunes versions diferents d’una realitat, circumscrita cada vegada més a la funcionalitat del mercat.

En aquest sentit, i per diferents raons, els nostres personatges posseeixen tots tres les mateixes característiques delirants. L’excepcional sentit comú de Dalí apareix com un deliri quan es mostra en forma pictòrica, mentre que la manca de sentit comú d’Ubú Pujol aplicat a la política, resulta un deliri permanent al marge de l'autèntica realitat. Tot al contrari de la lúcida sensatesa de Pla, que pot semblar als ulls d’un clònic consumista actual, una versió delirant dels individus i els seus actes.

Les tres obres representen també la síntesi del treball realitzat en els últims 40 anys per la companyia. Els qui han seguit una part d’aquest trajecte, recordaran fàcilment en alguns passatges les empremtes del Serrallonga, Mary d’Ous, Olympic Man o M7-Catalònia entre d’altres. Això es lògic, doncs no hem trencat mai una tradició que va començar l’any 1962, i que no tan sols afecta a l’estil sinó sobretot a una forma de treball en quadrilla que s’ha anat perfeccionant a través dels anys, fins arribar al magnífic equip actual... i no segueixo, perquè podria ser acusat d’inducció a l’enveja nacional.

Albert Boadella.