El maig de 1991 cinc joves actrius acabades de graduar a l’Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d’un director que les sol·liciti. Aquesta és la raó que les impulsa a muntar alguna cosa pel seu compte.

Es troben amb Pere Sagristà, que també acaba de graduar-se amb elles, i els proposa llegir el volum Petits contes misògins, de Patrícia Higsmith, publicat per primera vegada el 1977.

Fascinades per la mordacitat i la ironia dels relats, decideixen posar-se a treballar amb el material de l’autora nord-americana.

En aquest primer muntatge, la companyia es veu obligada a apostar per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l’espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. En els muntatges següents la companyia continua fidel a aquesta senzillesa escènica, que es converteix en una de les seves màximes.

Creen la companyia per presentar en societat els seus Petits contes misògins i la bategen amb el nom T de Teatre, per l’afició de totes elles al te.

Les primeres funcions d’aquest primer espectacle poden veure’s al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega), però l’interès que desperta entre els espectadors fa que l’espectacle iniciï un pelegrinatge per diverses sales (Mercat de les Flors, Villarroel Teatre) i una gira per gran part de la Península (participen en diversos festivals i actuen a nombroses ciutats d’Espanya), i obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic. Reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.

El 1994, i després de més de tres-centes funcions ironitzant sobre la dona, estrenen el seu segon espectacle: Homes!

L’espectacle s’estrena al Mercat de les Flors de Barcelona i, gràcies a la resposta del públic, es manté sis mesos en cartell. Després inicien una extensa gira per Catalunya i per totes les ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l’actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.

L’agost de 1995 arriben a la capital per cobrir una vacant de mes i mig en la programació estival, però l’èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials.
El gener de 1997 els proposen fer les Amèriques. El teatre La Plaza de Buenos Aires acull durant tres mesos les últimes funcions d’Homes! La companyia promet estrenar el seu proper espectacle en aquesta ciutat.

I ho compleixen. L’abril de 1998 s’estrena al mateix teatre de Buenos Aires Criatures, l’última parida de T de Teatre, en què per primer cop són quatre actrius les que trepitgen les taules. Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d’ajudant de direcció.
Arriben a Barcelona el setembre i s’instal·len al teatre Poliorama amb gran èxit de crítica i de públic. Inicien una gira per tot Catalunya.

I tornen a Madrid, al Teatro Lara, on Criatures es manté vuit mesos en cartell. Després d’aquesta llarga temporada, surten de gira per Espanya i tornen una altra vegada al teatre Poliorama per concloure l’espectacle.

El maig de 2001 comencen a gravar per TV3 una comèdia de situació, ideada per la mateixa companyia i el director de cinema Cesc Gay, que es titula Jet Lag, el que suposa la primera incursió televisiva de T de Teatre.

Jet Lag, s’estrena a l’octubre de 2001 amb gran èxit d’audiència i crítica.

Actualment la companyia prepara el que serà el seu quart espectacle i nous capítols de la sèrie Jet Lag.

X de xifres
T de Teatre ha fet tres espectacles i més de 1.700 funcions, a les quals han assistit més de 660.000 espectadors.